La ciència dels materials avança i ofereix un gran ventall de possibilitats per crear nous materials fets a mida de totes les nostres necessitats

large_materials.jpeg

Vet aquí que una vegada...

La història de l’ésser humà, des que va assolir l’estadi Homo ha- bilis, ha anat acompanyada de l’evolució i el desenvolupament d’una cultura materi- al cada cop més sofisticada. El pas de les societats tribals de caçadors-recol·lectors a l’establiment de poblats semipermanents va anar íntimament lligat a l’ús de conte- nidors per emmagatzemar els excedents agrícoles i a la construcció de refugis. Possiblement, un dels primers exemples que podem trobar d’un verdader material “enginyeril” (en el sentit d’un material que no existeix com a tal a la natura, sinó que és creat a propòsit per l’home) són les to- ves de fang reforçades amb fibres naturals (vegetals o animals), amb la intenció d’ob- tenir un material de construcció amb mi- llors propietats que el que obtindríem de cadascun dels seus constituents per separat. En aquests primers compòsits ja s’apunta l’enginy de l’home, que observa, intueix, experimenta i va més enllà de simplement utilitzar els objectes que troba al seu vol- tant (tallant un bastó a mida, esmolant una pedra), fins a crear noves configuracions, nous usos dels recursos que el món natural li ofereix. 

Evolució

El relat de la història de la civilització i la tecnologia és inseparable de l’evolució de les diferents tecnologies materials. Els di- ferents aliatges metàl·lics utilitzats per fer eines (i armes) cada cop més sofisticades, els materials de construcció com les toves ja mencionades o els ciments ja usats per egipcis, grecs i romans, a més de l’ús de diferents fibres naturals per vestir i altres usos, mostren una progressiva evolució tecnològica i alhora social que es manifestà al segle XVIII en la Revolució Industrial i el que anomenem el món modern. 

Quan El futur Es torna present

Dos segles després de la Revolució In- dustrial, trobem que els enginyers, físics i químics (i biòlegs) actuals estan, literal- ment, creant nous materials, dissenyats directament amb propietats òptimes per dur a terme tasques concretes.

Potser un dels camps de la ciència dels materials que està evolucionant de mane- ra més ambiciosa és el dels materials amb aplicacions mèdiques. Recordem que en pocs anys hem passat de parlar dels ma- terials bioinerts (acer inoxidable, titani...), passant pels biocompatibles (mateixos aliatges recoberts, per exemple, d’hidro- xiapatita, per facilitar el creixement cel- lular al voltant de l’implant), fins a parlar de nous materials biomimètics que no només afavoreixen i encoratgen el creixe- ment cel·lular i la regeneració dels teixits, sinó que tenen naturaleses similars als teixits biològics i per tant poden acabar integrant-se en l’organisme, o bé ser ab- sorbits per aquests, com són les bastides de col·lagen reforçades amb partícules d’hidroxiapatita utilitzades en medicina ortopèdica regenerativa.

Les energies sostenibles també desperten gran interès, i la recerca en nous materi- als ens ofereix avui en dia una gran vari- etat de possibles alternatives a les cel·les fotovoltaiques de silici tradicionals, amb major rendiment, més econòmiques i, principalment, amb un cost mediambi- ental més baix, com per exemple les que usen híbrids orgànic/òxid o bé cel·les nanocristal·lines sensibilitzades mitjan- çant tintures. 

Valoració: 

0
La teva valoració: Cap